menlit

Acerca de Lola Casas:

Desde muy joven ejerce la docencia en escuelas públicas de Primaria. Compagina su trabajo de maestra impartiendo cursos y conferencias sobre literatura y cine. Asimismo escribe artículos sobre el tema en revistas de pedagogía. Actualmente dirige el Proyecto Lectures en veu alta patrocinado por La Cambra del Llibre de Catalunya y la Generalitat de Catalunya.

Ha establecido relaciones entre sus alumnos y personajes tan diversos como el escritor Roald Dahl o la actriz Anjelica Huston con los cuales, durante muchos años, ha intercambiado una interesante y divertida correspondencia. Apasionada por el cine, ha producido cuatro medio-metrajes (Ostres, quina nit! Windows. Aquí hi ha morro! Roulf. Terror a l'escola!) con sus alumnos como protagonistas, que le han valido diversos galardones de la Generalitat de Catalunya.

Es autora de libros sobre literatura infantil y juvenil: Jo llegeixo (Ed. Pirene), Estimar un autor (Ed. La Galer), Tot Dahl (Ed. La Galera) Todo Roald Dahl (Ed. Algafuara). También ha publicado cuentos cortos: El jersei / El jersey i Em diuen Tano / Me llaman Tano (Ed. La Galera). Últimamente se dedica a la poesía para niños. Retalls poètics, Bestiari. Poemes i cançons (P. de l'Abadia de Montserrat) i Des de la finestra (Baula Ed) son sus últimas obras.

* Lola y Oscar

CANTARELLA PEL GAT DE CASA & ANIMALS DOMÈSTICS

(Mataró, 2000)

CANTARELLA PEL GAT DE CASA

Animal de cos menut

i de llom tot geperut

que amb diligent mossegada

es cruspeix una arengada.

Tot el dia menja i jeu

i de nit fa "marrameu".

Dedicada a un animal de caràcter lliure i molt popular entre els nens. Dedicado a un animal de carácter libre y muy popular entre los niños.

ANIMALS DOMÈSTICS

La pigada Mercè

tenia un gat eixerit

que melós s'arraulia

i en un cistellet dormía.

El mogut Roger

tenia un gos tot pelut

que li havien regalat

i que era un esverat.

La petita Joana

tenia un canari groc

que un dia la seva àvia

li portà dins d'una gàbia.

Fins i tot l'Adriá

tenia una tortuga verda

amb ulls de trista mirada

que sempre semblaba cansada.

Mare ...

Els meus amics de l'escola

tots tenen una bestiola!

(Sempre la mateixa resposta:)

Ni gos ni tortuga ni gat

ni bèstia que m'embruti el terrat.

Però mare ...

(Continuació ... de la mateixa resposta!)

Rés! A casa només galls i gallines

que són animals de profit,

ponen ous i fan rostit.

Davant d'aquests arguments,

tan rotunds i decidits,

vam descobrir una gallina

de ploma i cresta molt fina!

Una gallina perica,

que nasqué un fred d'hivern,

última de la llocada,

sempre tocada i posada!

Vet aquí un animalet,

que era tot un personatge,

d'empenta, intel.ligent,

i una mica impertinent!

Era reina i gran senyora

de casa i del galliner,

menjava el que li plaïa,

incloent l'ou que ponía!

Visqué set ambys amb nosaltres,

amiga, mascota i companya.

(contradient la meva mare)

mai no fou animal de profit

ni omplí cassola amb rostit!

La gallina del poema va existir realment; es deia Churra i va ser l'animal preferit de la meva infantesa. La gallina del poema existió realmente; se llamaba Churra, y fue el animal preferido de mi infancia.